A Pedro Sánchez li va faltar la festa

Al director general d’Andema Gerard Guiu i des d’aquesta setmana conseller de Telefónica, el vaig saludar abans que al seu president. Per cert Marc Murtra qui sempre camina amb pas ferm, també va aixecar molta expectació. La representació de Prensa Ibérica l’encapçalava el CEO Aitor Moll junt amb el director general Sergi Guillot, i el director d’aquest diari Albert Sáez.

Pedro Sánchez va entrar al recinte en silenci, es va aturar un instant al costat del president del Cercle Jaume Guardiola, i el president de la Generalitat Salvador Illa davant de l’escultura prestada de Jaume Plensa i es va asseure. Ni tan sols un aplaudiment. Això sí, després de la seva llarga i optimista exposició en la qual no va refusar afrontar cap tema, va obtenir una generosa ovació.

Després, molts volien deixar-se veure junt amb el president. Sánchez va ser cordial amb tots, però també va elegir qui ell volia saludar. Ho va fer amistosament amb l’advocat Miquel Roca i, de manera més protocol·lària, amb el president del Sabadell Josep Oliu, que se’n va anar per una banda, i el del BBVA Carlos Torres, que ho va fer per l’altra. Això sí, abans, tots dos van estar parlant. Els uneix una bona amistat, tot i que discrepin obertament sobre el tema de l’opa.

Dimarts, el poder de convocatòria es va diluir. La prova és que el president del PP Alberto Núñez Feijóo no va tenir tanta claca com Sánchez. És més, la seva intervenció va passar sense pena ni glòria. Aquell dia es va celebrar el sopar oficial on el xef Nandu Jubany va demostrar com esquivar una brutal tempesta i començar a servir en un temps rècord. Potser li haurien de trucar els de Red Eléctrica…

Alguns dels presents, com Josep Crehueres, Enrique Lacalle i Josep Sánchez Llibre, van assistir també a la presentació del llibre Diccionario sentimental del automóvil que ha escrit el CEO de Renault Luca de Meo, i els beneficis del qual es destinaran a l’Associació Candelita, que facilita a les dones en risc d’exclusió social l’obtenció del carnet de conduir. De Meo va deixar bons amics a Barcelona.

La música sonava forta cap al tard de dimecres passat a la cantonada del passeig de Gràcia amb València, i és que un DJ va amenitzar la festa d’inauguració de la nova seu de beBartlet. La festassa va tenir tanta o més convocatòria que alguns actes del Cercle. El moment àlgid va ser quan van aparèixer uns rumbers catalans. Llavors, el president del PP a Barcelona Dani Sirera, es va animar a ballar, mentre l’alcalde Jaume Collboni l’acompanyava amb els palmells davant el deliri dels allà presents.

A tot això, els socis de beBartlet Nacho Corredor, Adrián Jofre i Jaume Rios, no paraven de repartir abraçades al més pur estil Pedro Sánchez. Hi havia els consellers Albert Dalmau i Jaume Duch i l’expresident de la Generalitat José Montilla, a qui no vaig veure ballar.

Vida pública

Per cert, beBartlet es defineix com el primer gabinet amb incidència pública. Dit també d’una altra manera, es dediquen a assessorar clients per participar en la vida pública. Si ho fan tan bé com organitzen les festes, no hi ha cap dubte que continuaran triomfant.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

No s’ho va perdre tampoc el director de Comunicació i Relacions Institucionals de BSM Albert Ortas, ni Marta Subirats, Marçal Sarrats, Arantxa Calvera, Oriol Abat ni tampoc els meus col·legues d’EL PERIÓDICOGemma Martínez, Judith Pons i Martí Saballs. Al sortir, em creuo amb l’alcalde més jove de tot Europa. És el de Portbou, té només 20 anys i s’anomena Gael Rodríguez. La seva amabilitat em fa pensar que arribarà lluny.

Ja a les escales, la tinenta d’alcalde Maria Eugènia Gay em presenta l’advocada Cristina Vallejo. És la tercera dona que pot arribar a degana de l’escola de l’advocacia. Compte amb el suport de Maria Eugènia, així que és fàcil que guanyi les eleccions. Doncs això, que en el beBartlet només va faltar Pedro Sánchez. Potser a la pròxima.