Sense por del mínim solar: la NASA nega una imminent miniedat de gel

El Sol que veus avui no és el mateix d’ahir, tot i que ho sembli. Aquesta enorme bola bullent d’hidrogen i heli evoluciona i canvia, sacsejada per taques solars i explosions que llancen rajos X i radiació ultraviolada cap a la Terra. L’astre rei canvia o, almenys, canvia fins que deixa de fer-ho. Cada onze anys, més o menys, les taques solars s’esvaeixen i arriba la calma. Ara mateix, ens endinsem en una d’aquestes èpoques, conegudes com a ‘mínims solars’, però això no suposa cap perill.

La NASA ha hagut de sortir al pas de les prediccions malastrugues d’alguns científics: el planeta no s’enfronta a una pròxima miniedat de gel malgrat que la nostra estrella disminueixi la seva producció energètica les pròximes dècades. De fet, aquests cicles són habituals i bastant predictibles.

Aquest 2020, el Sol ha estat sense taques el 76% del temps, una xifra similar a la que va experimentar el 2019 (un 77%). Aquestes taques estan més fredes que la part que les envolta, a uns 4.000 graus (la superfície solar registra temperatures mitjanes de 6.000).  Segons Dean Pesnell, de l’agència espacial nord-americana, el nombre de taques va ser relativament alt el 2014 i ara ja està baixant.

¿Un nou Gran Mínim Solar?

De vegades el Sol experimenta menys taques i emet menys energia. Això es diu Gran Mínim Solar, i l’última vegada que va succeir va coincidir amb l’anomenada petita edat de gel: un període d’activitat solar extremadament baixa des de 1650 a 1715 a l’hemisferi nord, quan un combinació de refredament d’aerosols volcànics i baixa activitat solar va produir temperatures més baixes. Alguns especialistes han presagiat un nou Gran Mínim Solar després de registrar la reducció de taques. En relació amb el seu efecte en termes de forçament climàtic, un factor que podria impulsar el clima en una direcció particular, els científics solars estimen que seria d’aproximadament -0,1 W/m², el mateix impacte d’aproximadament tres anys de creixement actual de la concentració de diòxid de carboni (CO₂).

Per tant, un nou Gran Mínim Solar només serviria per compensar uns quants anys d’escalfament causat per les activitats humanes, precisa la NASA en el seu blog Ask Nasa Climate. ¿Què significa això? L’escalfament causat per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la crema humana de combustibles fòssils és sis vegades més gran que el possible refredament de dècades d’un mínim solar prolongat.

Fins i tot si un Gran Mínim Solar durés un segle, les temperatures globals continuarien escalfant-se per les emissions de gasos amb efecte hivernacle induïdes pels humans.

Una estrella «avorrida»

Notícies relacionades

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?

Estudiar l’activitat solar pot ajudar els científics a predir problemes a la Terra, ja que aquestes erupcions magnètiques poden interrompre els satèl·lits, deshabilitar el GPS, impactar els viatges aeris, reduir les xarxes elèctriques i provocar apagades. En qualsevol cas, el Sol sembla estar molt menys actiu que estrelles similars en termes de variacions de la brillantor causades per taques solars i altres fenòmens, una personalitat «avorrida», segons els científics, que podria no ser una mala notícia per als humans.

«Una estrella massa activa canviaria definitivament les condicions per a la vida al planeta, així que viure amb una estrella bastant avorrida no és la pitjor opció», opina l’astrònom alemany de l’Institut Max Planck Timo Reinhold, en un estudi publicat per la revista ‘Science’ i recollit per Reuters.