Informe d’Acció

Catalunya és la segona regió del món que més inversió tecnològica atrau per al sector de la salut

Són més de 1.500 milions d’euros en els últims cinc anys i la presència permanent en la comunitat de 8 de les 10 companyies internacionals que més diners destinen al sector

El sector de la salut guanya pes en el Mobile gràcies a més de 80 ‘start-ups’ catalanes

Exterior del edificio Estel de Barcelona, donde la farmacéutica AstraZeneca está montando su hub global

Exterior del edificio Estel de Barcelona, donde la farmacéutica AstraZeneca está montando su hub global / MANU MITRU / EPC

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

És, dit pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, un dels sectors més importants per a l’economia catalana. I és, a més, «un dels que millor està abraçant la digitalització». Així que el moment sembla dolcíssim per a tot aquell que es mogui en la indústria de la salut digital a Catalunya. És un terreny en què juguen una mica més de 380 empreses, que facturen 633 milions d’euros en total i en què treballen unes 5.300 persones. Així ho indica l’última actualització de l’informe anual que elabora Acció (agència pública per a la competitivitat de l’empresa catalana), en col·laboració amb el Barcelona Health Hub, Biocat, AQuAS i la Fundació TIC Salut Social.

El document testifica que es tracta d’un sector que creix en gairebé tots els sentits (hi ha un 17% més d’empreses d’un any a l’altre, un 7% més de facturació i un 10% més de treballadors), i ho fa en gran manera gràcies a estar en el centre de diverses mirades clau.

Prova d’això és que en l’informe del 2023 aparegués com el cinquè destí del món que més projectes d’inversió estrangera tecnològica relacionats amb el sector de la salut havia atret en els cinc anys previs i que fos també la cinquena que més diners havia captat. L’any passat va tornar a ser la cinquena que més acords d’aquest tipus portava tancats (per darrere de Massachusetts, Irlanda, Telangana i Califòrnia), però escala a la segona posició quant al volum. És el segon lloc del món que més diners ha rebut des del 2020, només superada per Boston, la gran referència mundial en aquesta indústria.

Han sigut 1.500 milions d’euros, segons la recopilació d’Acció, liderats pels projectes d’AstraZeneca,Boehringer Ingelheim,Roche,Polpharma i Siegfried. La farmacèutica britànica que encapçala la llista és, en realitat, la que ha marcat la diferència amb el seu centre d’investigació i desenvolupament de Barcelona, en què preveu invertir 1.300 milions d’euros fins al 2027 i crear un miler i mig de llocs de treball.

Decimotercer mercat en facturació

És el projecte més gran del seu estil fins ara, però no es tracta d’un cas aïllat. Aquest informe també elabora una llista de les 20 companyies del món que més inverteixen en salut digital, i resulta que 8 de les 10 primeres tenen presència a Catalunya. Són AstraZeneca, Bayer, Fujitsu, Johnson & Johnson, Philips, AdvancedMD (primera excepció catalana en la classificació), Cisco, la divisió de salut de General Electric, Medtronic (segona excepció) i Siemens Healthineers.

Tot això converteix Catalunya en la clara referència per al mercat de la salut digital dins d’Espanya, un mercat que encara té molt camp per recórrer si es comparen les seves xifres amb les d’altres països. Els Estats Units, primer en el rànquing, va facturar 47.000 milions de dòlars el 2024 només en aquesta àrea, i Espanya, tretzena, 2.500 milions. És cert que és de les que més ràpid avança –un 10% d’un any a un altre–, però no hi ha tanta diferència amb els països del mig (la Xina, el Japó, el Regne Unit, l’Índia, Alemanya…) com per preveure un gran salt pròximament.

Debilitats i fortaleses

Notícies relacionades

L’anàlisi d’Acció identifica que, almenys en el cas de Catalunya, les debilitats són que la xarxa de proveïdors tecnològics encara és petita, que falten molts perfils entre la mà d’obra de la comunitat o la interoperabilitat. Hi ha també amenaces, com la falta de formació en coneixement tecnològic o la falta d’inversió tecnològica significativa. L’esperança és que guanyin les fortaleses: el fort teixit empresarial, un sistema d’investigació i hospitalari de referència i la xarxa d’‘start-ups’.

A més, aquesta radiografia indica que la meitat d’empreses d’aquest sector estan centrades en tecnologies d’avantguarda: gairebé un 42% treballa amb intel·ligència artificial, un 6% amb eines immersives i un 3% desenvolupen robòtica mèdica.