¡Visca la mare que us va parir!

Ara sabran tots aquells, que últimament són legió, què és això que el camí val més o tant com el final, el que valen els títols, el preu que tenen, la importància de conquerir-los i, sobretot, que costen molt.

És cert que amb el xiulet final d’un altre majestuós Inter-Barça, l’únic que se li acut a qualsevol aficionat neutral, a qualsevol amant del futbol, del futbol de veritat, no d’aquest art que van inventar els italians, que no té res a veure amb el futbol que ens agrada a tots (tot i que guanyin molt, molt), és sortir al balcó i cridar "¡visca la mare que us va parir, brothers!".

Va ser una semifinal, que el Barça feia sis anys que no trepitjava, que no jugava, que no sabia què era. Era el primer partit de veritat, dur, seriós, difícil, a què s’enfrontaven el 70% d’aquests nens que es van inventar Koeman, Xavi i Flick. Era una prova més i la van superar, però, sobretot, no els diguin, sisplau, que han complert. Que el camí ha sigut preciós.

No li diguin a Joan Laporta, que ja estava preparant les pròximes eleccions si passava a la final, que va ser bonic mentre va durar. Va ser, en efecte, una cosa tremenda: 3-3, 4-3 i 7-6. El mai vist, ni es repetirà.

No li diguin a Flick que, en tan sols 10 mesos, ha construït l’equip més divertit i atrevit del món, que va estar bé. No li diguin que el camí va ser bonic perquè ell volia aquesta Champions, perquè ell sap el que val aquesta Copa d’Europa.

No li diguin a Lamine Yamal que la seva actuació ha sigut apoteòsica, que ja està a la cúspide del futbol mundial i que d’allà no el baixaran. No l’hi diguin perquè ell volia regnar a Múnic i liderar, completa, la conquesta d’aquesta meravellosa Champions.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad

Jordi Bargalló: "És un regal, una cosa màgica"

No li expliquin a l’avi d’aquesta divertida tribu que el camí ha valgut la pena i que nosaltres, tots, estem molt, molt, molt orgullosos del que han fet. No li diguin al bo de Szczesny que va valer la pena deixar de ser un jubilat per participar en aquest Dragon Khan tan brutal. Aquest, el senyor que fuma, també volia aquesta Champions.

Perquè el problema no va ser el camí, el problema és que van merèixer més, molt més. I van tornar de buit.