Lise Davidsen, un portent a Peralada

Va interrompre les seves representacions de ‘Die Walküre’ al Festival de Bayreuth, la Meca wagneriana, per venir a cantar a l’església del Carme de Peralada. Lise Davidsen, soprano noruega de 35 anys, ja s’ha consagrat com la gran estrella del repertori de Richard Wagner i de Richard Strauss, dos dels compositors més complexos i exigents. Ara, per fi, després d’un frustrat intent l’estiu passat –quan la pandèmia encara restringia la mobilitat a Europa–, aquest portent artístic va recalar a l’Empordà precisament amb els dos autors sota el braç. Però també va proposar obres d’altres genis que domina amb el mateix virtuosisme, com són Brahms, Weber, Verdi, Grieg, Kalman i Gershwin. Perquè Davidsen té molt a dir en tot el que toca. I si ja regna en l’àmbit germànic, adora Verdi i Giacomo Puccini. Ho va demostrar amb un ‘Vissi d’arte’ de ‘Tosca’ a les propines que va ser com una bomba, amb un sobreagut similar a un raig làser.

Joveníssima, guapa, alta, és una autèntica valquíria. I el seu cant la transforma en un ésser com d’un altre món. El públic l’adora i acumula reconeixements i premis: ha guanyat l’Operalia, el Belvedere i el Queen Sonja i avui és reconeguda com una de les veus més importants del panorama internacional, una liricodramàtica tan potent que despentina amb una veuassa que controla al mil·límetre. Amb aquest esperat recital va fer tremolar els fonaments de l’església del Carme, que va vibrar amb aquest huracà nòrdic i el seu enorme talent.

Ovacionada

Acompanyada d’una –sorprenentment– poc interessant Sophie Raynaud al piano, Davidsen va començar la vetllada sent ovacionada amb el seu ‘Elisabeth’ de ‘Tannhäuser’ i la cèlebre ‘Dich, teure Halle’ i va continuar amb tres ‘lieder’ de Brahms, amb una bonica ària de ‘Der Freischutz’ –esculpida en un fraseig carregat de sentit– i amb tres joies liederístiques straussianes amb les quals va tornar a arrencar ovacions. Diuen que és hereva de la mítica Kirsten Flagstad (wagneriana i noruega, com aquesta nova estrella), però és que també té molt de Jessye Norman pel seu innat saber dir. Va culminar la primera part, és clar, tornant a Wagner amb l’ària ‘Du bist der Lenz’ de Sieglinde, personatge de ‘Die Walküre’ amb qui està sent aclamada a la Verda Colina.

Notícies relacionades

Jacobs i la passió pel Barroc

Una eminència de la novel·la històrica

Però quan el públic del Festival de Peralada, entusiasta i suós, es pensava que ho havia sentit tot, va arribar Davidsen i va tornar a pujar el llistó interpretant una Lady Macbeth verdiana d’antologia, acolorint amb regust llatí i negociant amb encert les coloratures. A un preciós grup de ‘lieder’ de Grieg frasejat amb la veu precisa –ja ha gravat cançons del compositor noruec com a part del seu contracte amb el segell Deutsche Grammophon– el va seguir l’‘Ave Maria’ de l’‘Otello’ verdià en una ostentació de tècnica i recolliment i després, amb el ventall a la mà, es va soltar la melena en una divertida ària de l’opereta ‘La princesa gitana’, de Kálmán.

Va acabar d’encisar un auditori en èxtasi amb un ‘Summertime’ de ‘Porgy and Bess’ inoblidable. I sí, la tindrem al Liceu, i per partida doble.