Homenatge a Fatima Hassouna

El 15 d’abril, la secció paral·lela del Festival de Cannes coneguda com a ACID va fer pública la seva programació de cara a aquest any; una de les pel·lícules incloses en la selecció va resultar ser Put your soul on your hand and walk, de la directora iraniana Sepideh Farsi, que captura la vida a Gaza sota el foc a través dels ulls d’una jove fotoperiodista, Fatima Hassouna. Un dia després, el 16, Hassouna va ser assassinada juntament amb nou membres de la seva família durant un atac aeri israelià. En un instant, el documental va passar de ser una celebració de la resiliència a adquirir un significat molt diferent. Coincidint amb la presentació de la pel·lícula en el certamen, Juliette Binoche –que aquest any exerceix la presidència del jurat de la competició oficial– va afegir la seva firma a una carta que condemna "el silenci" sobre "el genocidi" a Gaza que ja compta amb les de 400 personalitats més, entre les quals Pedro Almodóvar i Javier Bardem.

La primavera del 2024, decidida a fer que el món veiés el que realment està passant a la Franja, Farsi va iniciar la sèrie de videotrucades amb Hassouna que componen la columna vertebral de la pel·lícula. En aquell moment havien passat ja sis mesos des de l’horror desencadenat per Israel sobre Gaza com a represàlia pels atemptats de Hamas del 7 d’octubre, i per tant resulta sorprenent comprovar com, al llarg del metratge, Hassouna amb prou feines deixa d’exhibir un somriure encegador. Aquesta actitud, suggereix Farsi, reflecteix l’esperit desafiador del poble palestí. "No tenim res a perdre", afirma la jove. No té intenció d’anar-se’n de Gaza perquè sent que el seu poble la necessita, i creu que el món hauria de veure les seves fotos per poder comprendre el que està passant.

Durant les trobades virtuals, a causa de les limitacions tècniques, Farsi ha de gravar la pantalla del seu mòbil amb un altre telèfon per posar cara a Hassouna. Això significa, diem, que Put your soul on your hand and walk funciona essencialment a la manera d’una entrevista amb un bust parlant com els que es veuen als telenotícies, tot i que amb una qualitat visual notablement inferior; el seu valor rau en el que Hassouna encarna i expressa. Farsi connecta la successió de converses a través d’interludis en els quals les fotos de Hassouna mostren la destrucció causada per Israel, i de trossos de notícies que ens permeten establir la cronologia del genocidi.

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

"No podran derrotar-nos"

Però de nou la major part del metratge el protagonitza la mateixa Hassouna mentre parla sobre les dificultats de sobreviure en una Gaza assetjada i assolada per la gana, sobre cafè o sobre pel·lícules. "Aquest temps passarà", sentencia al final de la pel·lícula. "No podran derrotar-nos", assegura al principi. Per desgràcia, ni l’un ni l’altre ha acabat sent cert per a ella, i tampoc per a desenes de milers d’altres persones.