L’‘esgarriacries’ Flick

2
Es llegeix en minuts
L’‘esgarriacries’ Flick

Enric Fontcuberta / EFE

A Hansi Flick se li poden retreure poques coses des que és a Barcelona. Entre aquestes, sens dubte, no hi ha l’absència de sinceritat. L’alemany va ser clar, directe i concís quan va revelar que va ser decisió seva que els jugadors no fessin discursos davant l’afició per celebrar el títol de Lliga. Ni un tema de club, ni una cosa consensuada amb els futbolistes, ni qualsevol altra excusa habitual. Flick té marcat el full de ruta, sap el que vol i com aconseguir-ho. "És l’inici d’aquest viatge, l’any que ve és important que millorem", va afegir. Traduït: cal doblar l’exigència per evitar distraccions. No vol excés de festes, busca evitar que aquest equip, amb un futur excel·lent, es perdi abans de temps per no tenir cap. Per això el vam veure al camp de l’Espanyol renyant tots els que volien festejar la Lliga a la gespa. Per això, també, va prohibir la festa per la Copa del Rei. Flick és molt conscient que té una plantilla per marcar una època, amb un talent descomunal. Però també sap que és un equip extremadament jove que està en un núvol. Una cosa que els pot arribar a confondre i que, com ha passat en altres ocasions al llarg de la història, els faci morir d’èxit massa aviat.

És una realitat, només cal mirar la data de naixement de la columna vertebral de l’equip. El líder, Lamine Yamal, és un nano que encara no és major d’edat i el marge de millora del qual, tenint en compte el seu nivell actual, és inimaginable en dues o tres temporades. La mateixa edat té el cap de la defensa, Cubarsí. Un excel·lent central que no necessita escarafalls ni sortides de tot per destacar per sobre dels altres. Si hi sumem els Pedri, Casadó, Balde, Bernal, Fort, Gerard Martín o Fermín, tenim un grup capacitat per fer grans coses en el futbol europeu. Aquesta joventut, ja se sap, és una arma de doble tall i els elogis els poden arribar a confondre, provocar que s’envalenteixin més del compte. En aquests casos, com en la vida en general, es necessita un líder, algú que els guiï. Laporta va encertar de ple amb l’esgarriacries Flick. Un entrenador que treballa perquè la festa (dels títols) es prolongui uns quants anys més.