ERC reobre el debat sobre si governar amb Collboni a BCN

Els debats que es tanquen en fals sempre tornen i, normalment, ho fan carregats de picant. Això és el que li està passant a la Federació d’ERC a Barcelona. La pugna per liderar el partit a la ciutat, que enfronta dues candidatures i es dirimirà el 26 d’abril, ha reobert el debat intern sobre si ERC ha d’entrar a formar part del govern municipal de l’alcalde Jaume Collboni (PSC). Aquesta és una qüestió que va tensar amb força el partit de Junqueras fa un any i que semblava que els republicans havien aconseguit enterrar. Fins ara.

Per entendre l’origen del conflicte cal anar al mes de juny del 2024. ERC es va plantejar llavors seriosament la possibilitat d’entrar al govern de Barcelona. Va firmar un preacord amb Collboni i fins i tot va arribar a convocar un congrés perquè els militants prenguessin una decisió final. No obstant, tot va sortir malament. El congrés es va haver de suspendre per excés d’assistents, es va ajornar la decisió i mai es va tornar a convocar. Com que el partit no va donar mai un final a aquesta controvèrsia, ara que està en disputa el lideratge d’ERC a Barcelona, ha tornat amb força.

La candidatura que ha posat el tema sobre la taula és la que agrupa els crítics amb la direcció i que lideren Creu Camacho i Miquel Colomé. A priori compten amb menys possibilitats de victòria, i han decidit jugar a fons aquesta carta amb aquesta promesa: "Abans de l’estiu, convocarem una votació telemàtica perquè la militància decideixi si entrem o no al govern de Collboni". L’estratègia és apel·lar el militant descontent amb aquell congrés fallit que es va suspendre.

Les millors cartes

L’altra candidatura l’encapçalen Eva Baró –actual líder d’ERC a la ciutat– i Lourdes Arrando, i té el suport de la direcció a nivell català d’Oriol Junqueras. Disposa de millors cartes per guanyar, però s’exposa al desgast del record d’aquell fatídic congrés, que Baró va ser l’encarregada de convocar.

Aquesta candidatura no és partidària, d’entrada, de fer una consulta. Considera que, des d’aquell juny, "el context polític ha canviat molt". La seva proposta és convocar abans de l’estiu una assemblea per abordar l’assumpte. L’objectiu és intentar captar si els afiliats volen o no governar amb el PSC i, si és així, posar en marxa la maquinària. Consulta inclosa. Si no, rebutjar la idea.

La decisió de governar amb el PSC a Barcelona no és fàcil de prendre i sacsejaria amb força no només el consistori barceloní, sinó tot el tauler polític català. Entre els avantatges, ERC aconseguiria molta més visibilitat en la política municipal de la que té ara com a partit de l’oposició.

Notícies relacionades

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

La Fiscalia Europea investiga per malversació el supercomputador quàntic de Barcelona impulsat per Sánchez

A més, recuperaria poder institucional després de la seva sortida de la Generalitat. Són alguns els que pensen que tenir aquest focus els reforçaria de cara a les municipals del 2027. Però també hi ha detractors que defensen que anar de la mà del PSC desdibuixaria el partit i això els acabaria passant factura a les urnes. "Quan falten dos anys per a les municipals, no té sentit fer aquest pas", defensa una veu del partit. L’alcalde Collboni tampoc ha dit si la seva oferta per sumar els republicans continua vigent.

Cal saber també què pensa Junqueras d’aquest debat renascut. Ell va ser partidari al seu dia de governar amb Collboni, però a poc a poc va anar abandonant la idea fins a descartar-la. Va arribar a la conclusió que, si entrava a l’executiu municipal, no podria marcar perfil amb el govern de la Generalitat, que també té el socialista Salvador Illa al capdavant.