La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

"Vagi-se’n senyor González, faci un favor a Espanya i vagi-se’n. En les actuals circumstàncies només li queda una sortida honorable: presentar la seva renúncia al Rei i aconsellar-lo respecte a quin membre del seu partit compleix les millors condicions per substituir-lo. Vagi-se’n, senyor González. Assumeixi la responsabilitat que li correspon i vagi-se’n. Resolgui els seus problemes amb el seu partit, busqui el substitut que li sembli més oportú i prepari el tràmit d’investidura. Però faci-ho ja perquè, a més de necessari, és urgent". Aquells quatre ‘vagi-se’n’ de José María Aznar a Felipe González el 19 d’abril de 1994 van durar dos anys. Els que va trigar el llavors líder del PP en guanyar les eleccions i acabar amb 13 anys de govern socialista. La falca va quedar per a la història com el símbol de la primera gran legislatura de la crispació a Espanya. Després en vindrien d’altres tant o més convulses.

Alberto Núñez Feijóo, que va confessar al seu dia haver votat González el 1982, ha desempolsegat aquesta setmana el ‘vagi-se’n’ com a nou estadi de l’estratègia del PP per tombar Pedro Sánchez. Aquesta estratègia consisteix a presentar Espanya com un país on regna el caos per la incapacitat per resoldre els problemes d’un Govern central sobrepassat per les circumstàncies. En el discurs de fa 31 anys que esmentàvem abans, Aznar va fer una tirallonga dels escàndols de corrupció que corcaven el PSOE per justificar que González havia de dimitir. Feijóo sembla voler reprendre aquella estela exitosa per al PP, però, ¿Sánchez està ara com González llavors? ¿I Feijóo com Aznar?

Sánchez versus González

El Govern central passa unes setmanes d’enorme flaquesa. L’apagada gegant que va fondre a negre Espanya segueix sense causa aclarida tres setmanes després, malgrat l’afany de Sánchez per blindar les renovables i assenyalar les nuclears. Tampoc hi ha noves certeses sobre el robatori de coure que va provocar el caos ferroviari al cap de pocs dies, i del qual l’Executiu i els investigadors discrepaven sobre la tesi del sabotatge. I els missatges de whatsapp entre Sánchez i José Luis Ábalos han enervat els ànims d’uns pel seu contingut (ja veurem si incriminatori) i dels altres per la filtració de converses privades (una més de tantes). D’aquesta successió d’esdeveniments el PP n’extreu la conclusió que el "sanchisme" s’esllangueix igual que el felipisme es va diluir com un terròs de sucre, víctima de les seves pròpies actuacions, entre 1993 i 1996.

Però les enquestes de llavors i les d’ara són molt diferents. Al baròmetre del CIS de maig de 1994, el posterior al ‘vagi-se’n senyor González’, el 63% dels espanyols qualificaven de dolenta o molt dolenta la situació política del país, un percentatge que no podem comparar amb l’actualitat perquè l’institut públic va deixar de fer aquesta pregunta després de la pandèmia. En canvi, llavors el 72% dels enquestats consideraven dolenta o molt dolenta la situació econòmica d’Espanya i només un 3,4 l’aprovaven. 31 anys després, la suspenen el 55% i l’aproven el 37%, amb l’afegit que el 69% diu tenir avui una bona o molt bona situació econòmica personal. La butxaca sol posar i treure governs, i mentre que a González li va esclatar una crisi econòmica, Sánchez presumeix avui de xifres rècord d’ocupació i creixement econòmic.

Feijóo versus Aznar

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

Raons per no autoritzar l’opa al Sabadell

Pel que fa a Feijóo, el seu lideratge al PP no és el d’Aznar als anys 90 del segle passat. Sí que hi ha una realitat que uneix l’actual cap de l’oposició amb el seu antecessor: haver-se quedat sense el Govern després d’unes eleccions que creien guanyades. Li va passar a Aznar el 1993 i a Feijóo el 2023. Però hi ha dues diferències clau. La primera és que l’actual líder popular va guanyar els comicis, a diferència de l’avui president de la FAES, cosa que jugaria teòricament a favor seu. No obstant això, Aznar va gaudir sempre d’un partit unit al seu voltant i sense rival per la dreta, privilegi del qual no disposa Feijóo. Per això s’ha precipitat el congrés nacional del partit, per rellançar un projecte alternatiu que en dos anys de legislatura no ha pres prou velocitat per fer tremolar el PSOE.

El maig de 1994, Aznar li treia quatre punts a González al CIS i dos anys després el va guanyar a les urnes per tot just un punt. Aquest últim mes, Feijóo ha remuntat perquè Vox comença a pagar la factura del seu idil·li amb l’aranzelari Donald Trump, però continua a dos punts de Sánchez. A la resta d’enquestes sí que guanya el PP, però amb un avantatge d’entre quatre i cinc punts que no permet donar res per descomptat a dos anys, a priori, per a les eleccions. No oblidem que la teoria del caos ens adverteix que la naturalesa és impredictible i que una petita variació imprevista pot canviar el comportament futur en un no res. Així que imaginin-se en la política.