Adair Turner, president de l’Energy Transitions Commission: "Espanya pot liderar la producció de vehicles elèctrics amb zero emissions"

Sabem que el món ha de reduir d’una manera dràstica les emissions per evitar un escalfament global extrem. ¿Quins són els sectors més urgents i viables per iniciar una reducció significativa d’emissions?

Qualsevol estratègia viable per aconseguir reduccions ràpides i profundes en les emissions s’ha de centrar en una electrificació verda massiva. Això implica descarbonitzar la generació d’electricitat i electrificar la major part possible de l’economia. El transport per carretera i la calefacció residencial són dos sectors en els quals hem d’impulsar una electrificació a curt termini. A llarg termini, també existeix un gran potencial per electrificar bona part de la producció de calor industrial, fins i tot a temperatures molt elevades.

¿Què significa per a vostè el concepte de descarbonització? ¿És possible aconseguir-ho sense fer canvis dràstics?

En molts sectors de l’economia ja comptem amb tecnologies que ens permeten descarbonitzar sense necessitat de canviar radicalment el nostre comportament. Podem optar per modificar el nostre estil de vida per altres raons –la meva ciutat natal, Londres, s’ha tornat molt més agradable a mesura que més persones es desplacen en bicicleta o transport públic i menys en cotxe–, però considero que no és indispensable deixar d’utilitzar el cotxe per reduir emissions. L’únic sector en el qual això no sembla aplicar-se del tot és en l’agricultura, ja que encara no existeix una solució tècnica que compensi l’impacte del consum de carn vermella, el qual impulsa la desforestació i genera emissions de metà altament perjudicials.

¿Com avalua el ritme de la transició energètica global? ¿Estem en el camí de complir els objectius de l’Acord de París?

No estem en el camí de poder limitar l’escalfament global a l’objectiu ideal de +1,5°C sobre els nivells preindustrials, com estableix l’Acord de París. De fet, lamento dir que ja no veig possible mantenir aquest límit de manera sostinguda. No obstant, encara podríem limitar l’escalfament a "molt per sota dels 2°C», tal com es van comprometre els signants de l’acord, si hi ha prou voluntat política. Comptem amb les tecnologies necessàries per aconseguir-ho a un cost gairebé insignificant en termes de PIB per càpita, però la falta de voluntat política i l’oposició d’interessos establerts podrien fer que això resulti inviable.

Espanya té un gran potencial en energies renovables, sobretot solar i eòlica. ¿Com veu el seu model energètic renovable?

Part de la meva visita a Espanya té per objectiu conèixer millor els seus avenços en aquest àmbit. Però hi ha aspectes que ja són evidents: Espanya compta amb abundants recursos renovables, especialment solars, però també eòlics. A més, té una densitat de població inferior que, per exemple, el Regne Unit, cosa que facilita la disponibilitat de terrenys per instal·lar-hi infraestructures renovables. Per tant, és encertat que Espanya es fixi objectius ambiciosos per augmentar la seva oferta d’electricitat renovable. Amb tot, personalment també preferiria que es mantingués la producció nuclear existent, ja que necessitem tota l’energia baixa en carboni possible.

¿Quines lliçons podria aprendre Espanya d’altres països europeus quant a la descarbonització del transport i la indústria?

La majoria dels països europeus estan aplicant polítiques similars per descarbonitzar el transport per carretera. Les normatives de la UE estan impulsant una reducció en les emissions de mitjana dels cotxes nous, i existeix un compromís de prohibir la venda de vehicles amb motor de combustió interna a partir del 2035. Alguns països fins i tot han fixat dates anteriors: el Regne Unit apunta al 2030 i Noruega ja ho farà el 2025.

¿És optimista quant als avenços de la mobilitat elèctrica?

Sí, tot i que queden reptes per resoldre. L’ansietat per l’autonomia dels consumidors –és a dir, el temor del conductor que un vehicle no tingui prou emmagatzematge d’energia– probablement desapareixerà en els pròxims cinc anys a mesura que les automobilístiques llancin vehicles amb més autonomia i temps de recàrrega més ràpids. És important que els governs recolzin el desenvolupament d’infraestructura de càrrega, tant de velocitat mitjana en entorns urbans per als que no tenen estacionament privat, com d’alta velocitat a les principals autopistes. I hem de centrar-nos en estacions de càrrega d’alta capacitat per a camions pesants.

Notícies relacionades

La família d'un exalumne de Jesuïtes Casp ja mort denuncia després de veure 'La Fugida' que va patir abusos de Francesc Peris

L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

¿Quins són els àmbits en què creu que Espanya podria destacar en aquesta nova economia verda?

Quant a la indústria, Espanya ha de tenir clar que, gràcies al seu baix cost en energies renovables, es podria convertir en el productor més competitiu d’acer de zero emissions (produït amb hidrogen verd) i productes químics. També podria liderar la producció de bateries i vehicles elèctrics fabricats amb zero emissions. La primera revolució industrial va començar al Regne Unit en part gràcies al nostre avantatge en el subministrament de carbó. Avui, el vent i el sol podrien atorgar a Espanya un avantatge semblant en la nova revolució industrial basada en l’electrificació profunda.