El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

La despesa mensual en el cistell de consum –alimentació i productes quotidians– a l’àrea de Barcelona ascendeix, de mitjana, a 420,7 euros per llar. La derrama és uns 60 euros superior a la de fa cinc anys, variació que representa un augment del 17%. I, naturalment, s’incrementa de manera directament proporcional a la suma de membres en la unitat familiar: mentre una llar unipersonal gasta de mitjana 264,4 euros mensuals en aliments i productes quotidians, una parella amb fills inverteix en aquest mateix cistell de consum gairebé el doble, 525,4 euros.

Les dades s’extreuen de la tercera edició de l’Estudi d’hàbits de consum i compra de la província de Barcelona –5,8 milions d’habitants, 311 municipis–, presentat per la Diputació de Barcelona (Diba) ahir. L’informe, exposat per la diputada Olga Serra (ERC) i fet per la firma de recerca de mercats MDK, obté conclusions a partir d’una mostra de 7.307 entrevistes telefòniques i presencials a responsables de les compres de la llar i fetes entre l’abril i el maig del 2024, que l’Administració supramunicipal compara amb les últimes dades de què disposava, del 2019. Les consultes es van efectuar a les 12 comarques de la província, si bé hi ha nou municipis on la Diba duu a terme una anàlisi específica, per exemple, Terrassa, Sabadell i Mataró.

A més d’en funció dels integrants per unitat familiar, la inversió de les llars varia segons la comarca barcelonina on s’ubiquin. De fet, entre la comarca que més gasta i la que menys hi ha una bretxa de gairebé 200 euros al mes: mentre que una llar del Vallès Occidental –Sabadell, Terrassa, Rubí o Sant Cugat del Vallès– gasta uns 551,3 euros al mes en alimentació i productes de la llar, en una casa del Barcelonès –Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià– l’import minva fins als 361 euros de mitjana mensuals. La dispar capacitat econòmica a les dues demarcacions accentua la diferència.

Cinc comarques per sobre

Són cinc les comarques de la província barcelonina que se situen per sobre de la mitjana dels 420,7 euros de despesa per llar: el Vallès Occidental, el Bages, Osona, el Baix Llobregat i el Maresme. La resta, amb el Barcelonès a la cua amb els esmentats 361 euros de despesa per llar, fluctuen entre aquesta quantitat i els 419,6 euros del Garraf, que voreja la frontera de la mitjana provincial.

La bretxa de gènere també es manifesta en la nova anàlisi de la Diba. L’estudi conclou que "les dones continuen sent les principals responsables de les compres domèstiques", ja que sis de cada deu viatges al supermercat a l’àrea de Barcelona els fan elles (62,1%). Són gairebé 9 punts menys que el 2017 (70,8%), i aquest fet fa que la Diba afirmi que "creix el pes dels homes en la compra domèstica".

Un 57% de les compradores emprenen aquesta responsabilitat de manera exclusiva, és a dir, sense oportunitat de compartir la responsabilitat amb la seva parella o una altra persona. El 43% restant la comparteix amb homes que tenen com a perfil majoritari el de persona d’entre 16 i 34 anys que viu en una ciutat de més de 100.000 habitants.

Adeu a la compra setmanal

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

Barcelona tindrà 70 espais més d’ombra aquest estiu

Els patrons de consum són un altre dels flancs d’anàlisi de la radiografia barcelonina. Per exemple, aquesta resol que "s’ha trencat la dinàmica de concentrar les compres en dies o franges horàries concretes", ja que la categoria horària més elegida pels enquestats és la de sense dia fix, tant per als productes quotidians (43,6%) com per als no quotidians (49,6%). Sí que conserven el seu pedigrí, no obstant, les compres matutines (de 8. 00 a 13.00 hores) de productes quotidians: un 38,8% dels consumidors consultats les prefereixen.

Per descomptat, el producte amb més freqüència de compra és l’alimentació, especialment els productes frescos. Quatre de cada deu consumidors afirmen adquirir-los entre dues i tres vegades per setmana (43,2%), mentre que l’obtenció de la resta d’aliments es limita a una vegada per setmana (46,1%).