Gran ensurt a La Gayola

En realitat, aquesta contingència, la possible derrota, posava sobre ela taula del cuer de la Lliga el futur del club que ara més estimen els que antigament aclamaven els mateixos colors que portava Messi. Ara Messi no és al Barça, però aquí s’han entossudit a comparar-lo ja amb Lamine Yamal, de manera que l’esperaven al camp, precisament, amb candeletes.

Les contingències del joc els va obrir ben aviat una substitució que va recaure, per a felicitat dels argentins que l’estimen i per al mateix futbolista del Barça, en Lamine Yamal. El joc va arribar a una enorme intensitat, que va animar els parroquians a ajuntar-se entorn del Barça i el futbolista que rejoveneix Messi.

De sobte, el duo que conformen l’estrella blaugrana i aquell que ara semblava pols d’estrelles es va obrir a una nova realitat: lluitar per la victòria davant del cuer. El Barça té, en la història, aquests inconvenients: el porter que semblava la salvació havia ensopegat, el davanter per qui sospira el món no era al camp, així que calia esperar que tot el que ja no es podia guanyar, perquè l’1-0 semblava una goma d’enganxar, fos obra de l’ara tan estimat futur encarnat del Barcelona.

Notícies relacionades

Ter Stegen, la tornada agredolça del capità

Ensurt i remuntada a Valladolid

Vaig viure aquestes estones incertes com si la fi del món, que vaig conèixer quan el Benfica va destruir les ansietats del Barça en el fracàs de la seva primera Copa d’Europa, estigués sotjant l’equip blaugrana. Vaig viure aquells moments com si de sobte la Lliga s’enquistés en el futur i li donés al Barça de Pedri, tan entossudit, i de Fati, la possibilitat de generar el que tan fàcil li va resultar al Valladolid.

I en aquestes va arribar Raphinha i va dir prou. Com solia fer Messi quan no havia nascut Lamine. Un ensurt enorme. Un partit que explica que res està acabat fins que el futbol s’acaba. És a dir, quan deixa de jugar Lamine i se’n va al vestidor.