El Parlament avala la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes i els canvis en l’impost de transmissions patrimonials

El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres al decret llei del Govern que inclou un paquet de mesures fiscals destinades a alleujar la càrrega tributària de les rendes més baixes i mitjanes, facilitar l’accés a l’habitatge i reforçar la progressivitat del sistema, una reforma que permetrà, en paraules de la consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, un estalvi d’uns 200 milions d’euros. «Recaptar més impostos vol dir millors serveis públics», ha dit la titular del departament des del faristol. La convalidació l’han recolzat el PSC, ERC i els Comuns.

Entre els principals canvis, l’IRPF passa de nou a vuit trams, amb rebaixes en els tres primers, especialment per a rendes de fins a 33.000 euros. El tipus mínim baixa del 10,5% al 9,5%. En habitatge, s’amplia de 32 a 35 anys l’edat per deducció per lloguer i el llindar de renda puja a 30.000 euros. A més, l’impost de transmissions patrimonials (ITP) baixa per a joves que compren habitatge i puja al 20% per a grans tenidors i operacions d’alt valor.

El text, que va ser aprovat pel Consell Executiu al març després d’un acord amb ERC i els Comuns, ha generat friccions entre els socis d’investidura de Salvador Illa. Tot i que el PSC, ERC i els Comuns han votat a favor de la convalidació, la decisió de tramitar la norma com a projecte de llei –i no únicament com a decret– ha provocat un xoc entre republicans i els Comuns. Aquesta fórmula, que permet introduir esmenes, va ser recomanada pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE) en el seu dictamen, emès després d’una petició de Junts, al considerar que no es presenten «circumstàncies extraordinàries i urgents» que justifiquin l’ús del decret llei.

Notícies relacionades

Perelló fracassa en l’intent que Martínez Arrieta i Lucas siguin elegits per al TS

Escoltar les oportunitats en moments de volatilitat

La consellera Romero ha anunciat que el Govern acatarà l’informe del CGE i s’ha mostrat disposada a tramitar la norma com a projecte de llei ja abans de la votació. ERC ha recolzat aquesta opció per «seguretat jurídica», en paraules del diputat Ignasi Elena, sota l’argument de la «seguretat jurídica»: «No ens agradaria trobar-nos amb una sentència contrària». Aquesta postura ha causat malestar entre els Comuns, que han suggerit que ERC recolza la via del projecte de llei per permetre modificacions com frenar la pujada de l’ITP als grans tenidors. «No entenem aquesta obsessió per tramitar-ho com a projecte de llei; espero que els que hi estan d’acord no presentin esmenes», ha replicat la diputada Susanna Segovia. En la seva intervenció, també ha llançat una advertència al líder socialista: «El Govern ja va dir que no acceptaria modificacions».

Bona part de les crítiques de l’oposició no s’han centrat tant en el contingut del decret com en la manera de tramitar-lo. Junts, el PPC, Vox, la CUP i Aliança han retret al Govern que abusi del decret llei i recorri a normes «òmnibus» que combinen mesures diverses, com la pujada del sou als funcionaris o canvis en el cànon de l’aigua. «Governar a cop de decret és un símptoma de deriva autoritària», ha denunciat el diputat de Junts i exconseller, Jaume Giró, que ha qualificat el decret com a «caòtic, arbitrari i condemnat a la ineficàcia» per traslladar, segons el seu parer, un «missatge públic incomprensible».